Aportacions agrupades al Títol cinquè


#1

[afegim aquesta aportació que ha arribat per mail > Núria Lozano]

Esmenes agrupades: Règim disciplinari (arts. 35 – 40). Substitució del redactat actual pel següent
“Art. 37. Principis
La conducta d’una persona inscrita o de diverses persones en el desenvolupament de les funcions pròpies d’un òrgan que suposin una actuació contrària a l’ideari, els Estatuts o el Codi Ètic de Catalunya en Comú, així com la falta de respecte al treball col·lectiu dels òrgans o de les persones inscrites, donarà lloc a la incoació del corresponent expedient disciplinari de caràcter contradictori, que haurà de ser plenament respectuós dels seus drets. L’acord d’apertura serà adoptat per l’Executiva Nacional.

Art. 38. Infraccions

  1. Les infraccions podran ser tipificades com a lleus, greus o molt greus.
  2. Seran tipificades com a infraccions lleus:
    a. L’obstrucció a les dinàmiques de diàleg i treball.
    b. L’ incompliment lleu de les normes adoptades per l’organització, els deures de les persones inscrites previstos en l’art. 5 dels presents estatuts; així com l’ incompliment lleu, per part de les persones que formen part dels òrgans de direcció de les seves normes de funcionament.
  3. Seran tipificades com a infraccions greus:
    a. L’acumulació de dues o més infraccions lleus.
    b. La difusió d’informació falsa o manipulada a consciencia.
    c. La difusió imprudent de dades o informació considerada com a confidencial.
    d. L’ incompliment greu de les normes adoptades per l’organització, l’ incompliment greu dels deures de les persones inscrites previstos en l’art. 5 dels presents estatuts, dels deures establerts pell Títol VIè. Sobre Gestió de Recursos en matèria de Carta Financera.; així com l’ incompliment greu, per part de les persones que formen part dels òrgans de direcció de les seves normes de funcionament.
    e. Les conductes irrespectuoses o desqualificadores de l’organització, les seves estructures i les persones que les integren que causin greu perjudici a la imatge pública de l’organització o atemptin contra l’honor i la dignitat personal de les mateixes. Això no ha de ser contradictori amb poder fer crítica constructiva i propostes de millora.
    f. La condemna en sentencia penal ferma pels motius expressats a l’apartat anterior.
    g. Qualsevol altre actuació que atempti de manera greu contra les finalitats o la imatge pública de l’organització.
  4. Seran tipificades com a infraccions molt greus:
    a. L’acumulació de dues o més infraccions greus.
    b. Manifestacions, actituds o accions en desprestigi d’altres persones, membres o no de CatComú per raó de gènere, orientació o identitat sexual, origen ètnic o diversitat funcional.
    c. La malversació dels recursos econòmics de CatComú.
    d. L’ incompliment del codi ètic de CatComú.
    e. Les conductes d’assetjament sexual o moral, maltractament o violència, exercides per persones inscrites i que siguin objecte de sentencia penal ferma condemnatòria.
    f. Participar d’una llista electoral que competeix amb la que hagi aprovat CatComú
    g. Les conductes descrites a l’apartat anterior en que hi concorrin circumstàncies d’especial gravetat.

Article 39. Sancions

  1. Les sancions que es podran imposar són:
    a. L’amonestació per a les infraccions lleus.
    b. La suspensió de la condició de membre de l’organització per un període superior a un mes i inferior a un any per infraccions greus.
    c. La suspensió de la condició de membre de l’organització per un període superior a un any i inferior a dos anys per infraccions molt greus.
    d. L’expulsió, que s’adoptarà com a mesura excepcional, per a infraccions molt greus, en casos de reincidència o d’especial gravetat.

Article 40. Procediment disciplinari.

  1. El procediment serà iniciat per l’Executiva Nacional, actuant com òrgan col·legiat, quan se li doni trasllat de l’existència de fets que puguin ser constitutius de les conductes descrites a l’art. 38.
  2. L’Executiva Nacional nomenarà una Comissió Instructora, que haurà d’estar formada almenys per tres persones, una de les quals ha de formar part de la Comissió Executiva.
  3. La Comissió Instructora comunicarà per escrit a la persona afectada la descripció dels fets, el moment i la forma en què es van produir, la data d’obertura de l’expedient, la seva qualificació provisional i els efectes que pot produir la sanció que correspongui.
  4. La comissió Instructora citarà les persones que han denunciat els fets per a que els confirmi, aportant les proves que consideri oportunes.
  5. Es practicaran per la comissió les comprovacions i proves més adients per tal de depurar amb la màxima objectivitat la possible existència de responsabilitats.
  6. En base a les actuacions anteriors, la comissió formularà el plec de càrrecs que contindrà els fets imputats, la valoració d’aquests com a falta lleu, greu o molt greu; les sancions que poden ser aplicables i la normativa interna infringida.
  7. Aquest plec junt amb els annexos es notificaran a la persona denunciada, a la qual es convocarà en un termini inferior a deu dies, perquè realitzi, per escrit o en declaració davant la comissió, les al·legacions oportunes. També podrà sol·licitar la prova i els testimonis que consideri oportuns.
  8. Si un cop completat l’expedient, es considera que els fets no són sancionables, la Comissió Executiva aprovarà l’arxiu de l’expedient. Si un cop completat l’expedient es considera que els fets són sancionables, la comissió instructora donarà trasllat a la Comissió Executiva de proposta motivada de resolució sancionadora.
  9. La Comissió Executiva haurà de dictar resolució per majoria absoluta dels seus membres. L’expedient s’haurà de resoldre durant els tres mesos següents al seu inici.
  10. Les resolucions de la Comissió Executiva en matèria sancionadora es notificaran a les persones i òrgans afectats.
  11. La resolució adoptada pot ser objecte de recurs davant el Consell Nacional. Els recurs es pot presentar durant els quinze dies naturals següents de la notificació de la resolució a la persona afectada i ha de ser resolt abans dels trenta dies de la seva interposició.
  12. Les decisions del Consell Nacional poden ser recorregudes davant de la Comissió de Garanties Democràtiques. “
    JUSTIFICACIÓ: La regulació del règim disciplinari peca de falta de concreció, particularment al catàleg d’infraccions, com a resultat de conceptes jurídics en blanc, donat el caràcter genèric i inconcret de les conductes descrites, el que podria suposar una vulneració del principi de tipicitat en matèria sancionadora, que requereix que s’expressin per escrit i de forma prèvia les accions i omissions constitutives de les conductes mereixedores de sanció, sense que sigui acceptable la remissió a normes de rang inferior a l’estatutari. Això no implicaria un enduriment del règim disciplinari proposat en tractar – se d’una enumeració tancada no ampliable per via analògica, sinó que pel contrari resultaria més garantista per a les persones inscrites.
    Algunes infraccions catalogades com a lleus té sentit que es considerin com a greus, per les seves característiques malicioses, d’aquí el canvi de la qualificació de la conducta. De la mateixa manera, podria resultar convenient graduar més les infraccions, reservant l’expulsió exclusivament per a conductes considerades com a molt greus, que situarien la persona fora de l’organització.
    En definitiva, necessitem una regulació més concreta i pormenoritzada, més garantista amb els drets de les persones inscrites i restrictiva de possibles actuacions discrecionals.
    De la mateixa manera necessitem una regulació més detallada de la tramitació del procediment, que no diferencia prou clarament les diverses fases del mateix, així com un canvi d’ubicació sistemàtica d’aquest, que passaria a regular – se, al final de l’apartat, una vegada determinades les conductes constitutives d’infracció i les sancions aplicables a les mateixes.
    La proposta atribueix el recurs en primera instància al Consell Nacional i només en última instància a la Comissió de Garanties Democràtiques, a qui correspon el control de l’actuació de la resta d’òrgans, com a organisme independent i no a l’inrevés com succeeix a la proposta, en què són els òrgans de direcció, els que passen a control·lar la tasca de l’organisme fiscalitzador.