Debat obert sobre "Un país fratern i sobirà"


#1

En aquest espai pots debatre obertament sobre qüestions que tinguin a veure amb l’Eix 3 de la ponència zero: Un país fratern i sobirà en tots els àmbits. En aquest eix es tracten qüestions com la sobirania nacional, el municipalisme, Europa i l’internacionalisme, la sobirania econòmica, la sobirania tecnològica o la sobirania alimentària i energètica.

El Fòrum Obert de la plataforma digital està moderat per diferents persones a càrrec del procés Un País En Comú. Aquestes persones vetllaran pel correcte funcionament de l’espai i perquè no s’hi produeixin actituds sexistes, xenòfobes, homòfobes, denigrants, insultants, acusacions o caricatures, difamacions ni violència verbal, així com a qualsevol comentari o publicació contrari a la defensa dels drets humans per part de qualsevol participant.

L’equip moderador té la capacitat d’actuar en conseqüència amb aquells casos en els quals s’infringeixin alguns dels elements abans mencionats. L’equip moderador podria expulsar una persona usuària de l’espai de debat, en el pitjor dels casos.


Diagnosi de Sobirania nacional
Autonomia municipal i govern local
#2

L’apartat de Diagnosi de la Sobirania nacional em resulta molt espès, crec que incomprensible en termes entenedors per la comunitat.
No respon al moment crític que estem vivint.


#3

No entenc perquè el marc nacional i el social (la sobirania) es viuen a la nostra organització com a separats, d’objectius diferents (i , per a diverses persones, fins i tot antagònics).
Ho trobo un error tan monumental que crec que aparta a Un País en Comú de l’hegemonia que cerca, que cerquem.
L’aparta de la resolució en profunditat de tot allò que preconitzem: Drets, Empoderament, Llibertats. De tothom, esclar.
Per descomptat, l’allunya avui mateix de la Fraternitat desitjable i bàsica al nostre país, entre nosaltres. Si no som fraterns internament, anant al fons de les causes de tan empobriment, de tants atacs a l’estat del benestar, de tanta injustícia fiscal, de tant impedir-nos d’accedir a les infraestructures de transport necessàries,…, com podrem ser fraterns amb els altres pobles ?
Ens allunya de la fraternitat que podrem aconseguir amb els altres pobles d’Espanya, d’Europa, del Món. I, malgrat tot, ens inventem Casa Nostra Casa Vostra, conscients que hi ha moltíssima gent que encara està pitjor que nosaltres.
Cal que la nostra revolta col.lectiva funcioni. La majoria dels revoltats, cosa lògica, som d’esquerres. Molts independentistes , molts de funcionals, amb ganes de deixar de ser-ho d’una vegada.
La nostra confluència, però, hi som com de puntetes. Com si no anés amb nosaltres. Gran error.
Sense l’exit contundent de la nostra revolta, no hi haurà democràcia de qualitat a Espanya. Així ho reconeixen experts no pas gens indepes. Ni tan sols catalans.
Són molt diversos els espais d’alliberament de les esquerres, tots ells molt actius localment en lluita per l’anivellament de les profundes desigualtats al país, i molt conscients que la revolta social (= nacional) que es du a terme està pemanentment assetjada per uns poders que només s’hi volen mantenir a tota costa.
L’esquerra espanyola simplement, de manera massiva, “en passa”. Passa dels atacs a la democràcia catalana. Aprova, ni que sigui per omissió, la política neofranquista del PP, amb un suport quasi entusiasta del PSOE i de C’s.
Avui mateix, dia 6 de febrer, trobar encara gent nostra que viu com a “externa” a ella la persecució política que està duent decididament als tribunals a càrrecs electes de tots els colors, i que té clar que no s’hi pensa solidaritzar al carrer, perquè són gent que no “vaig votar”, em resulta una aberració democràtica monumental que ens passarà factura i, cosa pitjor, ens allunyarà d’aconseguir els nostres objectius democràtics i socialitzadors.
He estat aquest matí davant del Palau de Justícia. Naturalment. En suport als dirigents (que mai vaig votar) que van posar les urnes a les quals vam votar, almenys jo, el 9N. Aquell dia de la gran desobediència dels poders estatals d’injustícia i repressió de les llibertats elementals.
Després ho serà la presidenta del Parlament, més gruixut encara.
Després, regidors de la CUP,
Després…, ?..L’axioma que Brecht va manllevar al clergue executat pels nazis ja és prou conegut.
Quina política “social” ens quedarà ?..per a quin país (= persones i territori) ?.
Quina fraternitat podrem exercir, si no ho fem amb nosaltres mateixos ?


#4

Un post fue trasladado al siguiente tema: Diagnosi d’Europa i internacionalisme


#5

Això contesta el post: https://fem.unpaisencomu.cat/t/un-nou-cami/157/48?u=roman ja que crec que la intervenció del Carles no és sobre el text concret sinó més aviat pròpia d’un fòrum.

Hola Carles, et contesto amb total sinceritat i franca camaraderia.

El teu post és un exemple de tot el que deia en el meu. Tot i acceptar que l’independentisme és minoritari a UPC vols que UPC el demani, i a més “sense peatges fraternals”, és a dir amb odi i menyspreu cap el reste de pobles d’Espanya.

Sobre “minoria problemàtica” et diré que en efecte és el que penso. Una minoria que no accepta el seu status de minoria i es dedica a fer lobby sobre els càrrecs electes fent servir l’altaveu mediàtic que donen els mitjans independentistes. És una minoria problemàtica per pròpia voluntat i si bé respecto plenament les seves idees, no respecto en absolut els seus mètodes i torno a quan es va fer anar a l’Ada a la manifestació “tant si vols com si no vols” ajudant-se del xantatge dels grups municipals d’ERC i la CUP.

I finalment, la Mònica Terribas fa periodisme de combat a favor de la independència des d’un mitjà públic que paguen tots els catalans. El que està aconseguint és que només escoltin l’emissora nacional de Catalunya els independentistes, el qual és una metàfora del que fa l’independentisme: alienar de Catalunya a tothom que no pensa com ells. Va quedar clara la seva catadura el dia que va faltar al respecte al president Montilla que era llavors el president de Catalunya i es mereixia el respecte institucional. Com a català i com a patriota em va avergonyir que es permetés una humiliació publica del seu president. Tres quarts del mateix el que va fer l’Òmnium Cultural vetant-lo de la pancarta frontal en una manifestació. Aquest és el país que voleu? un en què només mereix respecte qui és independentista i només pot ser president qui li dóna la gana a la Mònica Terribas i companyia??


#6

Resposta a https://fem.unpaisencomu.cat/t/un-nou-cami/157/50?u=roman

Si per “nosaltres” vols dir “els votants de ECP”, és clar que “nosaltres” no volem unànimement la independència. De fet només 1 de cada quatre de “nosaltres” la vol. Si us plau siguem curosos amb el que diem i no desqualifiquem el federalisme donant lliçonetes sobre el que és possible i el que no. Els que no som independentistes també som adults i no ens cal que ens portin de la maneta.


#7

Com no em canso de dir, l’independentisme és minoria entre els votants de ECP que aspirem que siguin els nostres votants. En aquest context és ridícul seguir amb la ficció de què UPC ha de ser independentista si o sí.

I sobre el text que proposes dos comentaris:

  1. és grotesc comparar el que passa a Catalunya amb el que passava a Alamània al 1933 i següents. (grotesc és poc peró ho poso per mantenir una mica de cortesia de fòrum).

  2. el poema que dius no és de Bertold Brech perquè Brech mai hauria parlat dels comunistes en tercera persona. És d’un tal Martin Niemöller https://ca.wikipedia.org/wiki/Martin_Niemöllern (que mai va ser executat per ningú)


#8

Estic totalment d’acord amb el Josep M. Armengou en el que diu.
L’emancipació nacional porta un procés diferent que no es pot confondre amb el procés vers l’emancipació social, però no es poden tampoc separa, estan vinculades i a cada moment històric, pot tenir més pes una que l’altra. A Catalunya ara estem en un moment clau en el procés vers l’emancipació nacional. I estic convençut que la consecució d’un Estat Català farà avançar en el procés d’emancipació social. Em sap greu que algunes forces d’esquerres no ho vegin així i no estiguin a l’alçada de valorar positivament i apuntar-se a la gran mobilització popular que portem a terme des de fa uns 5 anys. Em sap greu que no valorin el fet que l’independentisme en general ha estat històricament d’esquerres. Em sap greu que segueixin en l’ambiguetat sobre el procés vers l’ estat Català. Em sap greu que a vegades personalitzin en Artur Mas i altres dirigents de CDC, en els actualment acusats, una qüestió que és política, i col.lectiva. Tota anàlisi s’esqueres ha de tenir mes en compte les estructures que poden oprimir un poble, i els moviments populars, i no tant els representants personals que en un moment determinat prenen decisions. Al cap i a la fi el que és injust dins la "justícia i legalitat " espanyoles actuals, no es que judiquin a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, sinó que no ens judiquin a tots/es els que vam anar a votar al 9 de novembre del 2014, fins i tot tenint en compte que alguns ens vam auto-inculpar. La pregunta que crec és interessant respondre des de l’esquerra és: ¿ Ha estat CDC que ha arrastrat i mobilitzat per una República Catalana, en benefici dels seus interessos polítics? o ¿ha estat el moviment popular independentista que ha arrastrat a CDC a tal moviment?. Depen de com es respongui (amb tots els matisos, i complexitats) a tal pregunta es veuen les coses d’una manera o d’una altra.
Quim Cerverra


#9

Ai, Roman, que feixuc que se’m fa respondre’t. Però és de justícia en alguns termes: jo no he dit que els votants d’UPC hagin de ser independentistes. Tu parteixes de l’axioma contrari i potser és la causa de la confusió. Que cada u/na triï el camí que li sembli més desitjable. Però que sortim d’aquest atzucac horripilant ens convé a tots. O no ?
Només procuro explicar-me de la manera més entenedora possible en benefici de la claredat de les meves intencions.
No sé d’on surt això de l’Alemanya del 33. No sóc autor de res al respecte…
El poema de Brecht, que justament deixo clar que era manllevat a una altra persona de la qual no recordava el nom, et crec en què dius que és de Niemôllern (no ho veig, a la Viquipèdia…), però…jo he estat a la cel.la on va morir, al camp de concentració. No fou “executat” ?.
Tanmateix, aquest fet terrible és l’anècdota de la categoria : el poema !!


#10

Amb la mateixa camaradería et contesto a alguns dels teus plantejaments que no puc compartir malgrat esforçarme a fer-ho. Califiques als que pensem que el millor estatus pel nostre país ( Catalunya ) es l’independencia com “minoria problemática”, m’haig d’esforçar molt en digerir que algú que pertany a una coalicio que sempre ha estat minoria, parli i califiqui a les minories amb termes tant poc edificants. Inxisteixo en felicitarte per la teva exibicio gratuita de pluralisme.
No amic meu, no, no tracto de crear lobbies, grups de pressio ni altaveu mediatic de res. Es molt més senzill que aixó, dono una opinió clara que (segons tú) la tenim en la nostre coalicio un 25% del personal. Respecto escrupulosament altres plantejaments com no podía ser d’una altre forma en un partit ideologicament plural peró de cap de les maneras es pot pretendre sintetitzar els independistes tant fribolament amb qualificatius com “minoria problemática” .

Hem retreus que parli d’un estatus de país independent i sense peatges fraternals. Quan es planteja un nou estat, la relació amb altres estats veïns ha de ser de tu a tu, de igual a igual, de respecte mutu i de reciprocietat, el concepte fraternitat queda molt bé esteticament pero l’unic que es busca entre estats es que les relacions siguin tal cual t’he descrit abans. No es odi, Roman,es respecte, un respecte que no ha estat present, obvies frases com " lo hemos pasado el rodillo “, “hay que españolizar a los niños catalanes” " nos hemos cargado su sanidad”. podría dir-te moltissimes més frases “fraternals” que hem rebut últimament per tant, podem perpetuar el buenismo pero no caiguem en lo humiliant.

El format de país que desitjo es un país independent i ho defensare sense complexos.


#11

Reconec que he estat injust perquè no et conec i t’estic fent retrets que correspondrien a altres persones. Jo vinc d’una certa organització política en què la minoria independentista era molt problemàtica, feia lobby, filtrava a la premsa (especialment a l’Ara) i pressionava de totes les maneres per aconseguir tòrcer la voluntat majoritàriament federalista.

Lamento haver fet aquesta transferència i haver assumit que en la mateixa situació tu faries això.


#12

No pateixis Roman, no passa res, estem en un debat i cadascu pot opinar el que cregui oportu. No soc ningú per donar consells, creume, estic ple de defectes pero sería bó que no possis al mateix sac males experiencies pasades. Ser independentista no es cap pecat, no es res per amagar ni obviament res per impossar. El meu format de país ideal es una Catalunya independent pero aixó no vol dir que el teu format no mereixi el meu respecte. La discusio no es de persones, es d’idees.


#13

Si treus el poema aquest dels nazis deu ser perquè penses que treu tomb a la situació actual.

Tens tota la raó que és igual de qui fos el poema i si el mossèn va morir o no a Auschwitz. De fet va sobreviure i va morir a 90 anys (jo m’he assabentat a la viquipédia).

A mi també se’m fa molt feixuc parlar de tot això. Sempre havia estat orgullós de la meva pàtria (Catalunya) i d’ençà que va començar el “Espanya ens roba” i el “només és català qui se sent català” i el “quin país més collonut farem quan ens deixin els espanyols” i etc… em sento malament una mica avergonyit dels meus compatriotes. No de tots, certament, però si d’alguns.


#14

Hi ha una cosa molt preocupant, sí, Roman. Que l’esquerra espanyola, tan procatalana durant la dictadura i primers anys de la democràcia, ens donés l’esquena del tot quan vam aprovar i referendar l’Estatut del 2006, sí, em porta a una simil.litud amb el “confort” que Brecht tradueix en aquell poema.
De fet, el poema es va acomplint, perquè la repressió espanyola (PP+PSOE+C’s) contra tot blasme català de les insuficiècies de la CE (que els hegemonistes imperialistes se salten cada dia), sent fortíssima a Catalunya, com l’estem patint acusadament des del “firma contra los catalanes”, fins i sobretot a partir de 2010 (TC), set anys llarguíssims de lluita per aconseguir aturar la corrua d’indignitats, insults i prevaricacions que ens cauen al damunt, que ens ofeguen en els nostres drets elementals, …ja fa un temps que van envaint l’Espanya obedient, amordassant-la, retallant-li drets i serveis, impedint-li acollir gent en cerca de refugi…i encara n’hi ha que els segueixen votant…que pensen que tot això no va amb ells.
Ahir mateix, la gestora vergonyant del PSOE s’arrenglerava del tot amb les mesures de força que prengués Rajoy (!!!) contra nosaltres.
Finalment, Roman, la meva experiència personal és que les frases que esmentes entre cometes són molt minoritàries en el món indeoendentista, caracteritzat per no haver trencat cap via de convivència, cosa a fe que difícil, tal i com està el pati. I jo que me n’alegro moltíssim. Entretant, una allau de comentaris xenòfobs, insults i amenaces, afinacions de la Fiscalia i conxorxes de cop d’Estat al més alt nivell ens plouen des de totes bandes de l’hegemonia espanyola.
Avui l’escriptora Marta Rojals opina això: http://www.vilaweb.cat/noticies/el-9-n-o-el-3-n-o-una-cosa-aixi/.
Tanco.


#15

Ja que entrem a discutir en plan fórum he pensat que potser fora millor postejar el meu text genèric sobre el tema. Respecte a l’article de la Marta Rojals, crec que és absurd buscar el més idiota de la banda contraria i posar-se a discutir amb ell. L’Empar Moliné, la Pilar Rahola o el Vicenç Sanchís són l’altra cara del mirall dels Marhuenda, Arrimadas i companyia: gent que viu d’estar molt ofesa i així no necessita el cervell. Hi ha un problema politic molt greu que es mereix cervells mes preparats i/o amb mes bona intenció que totes i tots els esmentats i esmentades.

-Existeix una ofensiva des de l’Estat per recentralitzar-se. La eina que fa servir és interpretar la Constitució literalment en comptes d’interpretar-la com tàcitament es va quedar quan va ser aprovada pels catalans. Això exigeix un canvi constitucional i un blindatge explícit dels drets de Catalunya.

-La meitat de la població de Catalunya no vol la independència. Això és el problema polític, no les maniobres del PP. Amb la meitat del país ni es pot proclamar la independència ni es pot seguir com estem. S’ha de cercar un model d’estat que sigui acceptable pel 80% de la població. Aquest model s’haurà de legitimar en un referèndum.

-El finançament no és un problema Espanya-Catalunya sinó un problema camp-ciutat. Les comarques urbanes o amb molt turisme tenen superàvit i les agràries dèficit. Per tant el greuge no és a tota Catalunya sinó a l’àrea metropolitana. Això té conseqüències polítiques evidents. A més això cridava a fer un front comú amb les regions espanyoles que tenen el mateix problema que nosaltres, no a posar-nos-les en contra.

-La independència plantejada com s’està plantejant és impossible. L’estat te totes les cartes a la mà i és il·lusori pensar que no les farà servir. La única cosa que traurem de la confrontació és una divisió duradora de la població del país. Si sortiu de la bombolla comunicativa veureu que molta gent que era catalanista ja no ho és, a l’igual que dins la bombolla veieu com molta gent que era catalanista ara és independentista. Anem a una societat dividida políticament en dos i això és politicament fatal per la capacitat de presió del país.

-Jo tenia l’esperança que les persones d’esquerres independentistes i no-independentistes poguéssim elaborar un projecte comú. Això mai ha estat possible perquè les persones independentistes mai han acceptat menys que la independència. En aquest context els redactors de programes s’han vist obligats a insistir en el referèndum (no mirar més lluny) i anar fent equilibris semàntics com els que podem llegir en el text de la ponència. No és ara el moment de crear una alternativa. Busquem almenys un text de consens que pugui ser votat per les persones que es varen fer catalans per voluntat pròpia i que mai seran independentistes.


#16

No estic d’acord amb els teus arguments, i reitero el meu respecte als teus plantejaments malgrat no els comparteixi en absolut.
Dones dades no reals, podríem dir que son totalment intencionades i falses. Roman et demano, si us plau molt més rigor. Pots defensar els teus plantejaments com vulguis, jo t’els respectare tots, pero no fem demagogia, no cal.

A les eleccions que es van plantejar com plebiscitaries van votar 3.652.785 persones.

JXSi 1.616.391 vots
CUP 335.318 vots
Total vots clarament independentistes : 1.951.709 vots
Total percentualment: 53,43%

Aquí com pots veure no he posat el 25% que tu dius que tenim a la nostre coalicio com a vot clarament independentista. Tampoc hi son el % de independentistes del PSC, que també n’hi han. Que no estiguis d’acord amb arguments independentistes t’ho respecto escrupulosament pero si us plau, no tracteu de manipular una realitat aclaparadora a Catalunya. El que es realment trist es veure que els vots d’ICV es computan al costat del NO en unes eleccions que es plantejaven com plebiscitaries ( mateix costat que el PP i Ciutadans) això si es trist.

Assegures que la meitat de la població de Catalunya no vol l’independencia, d’on ho treus això? si es una opiniò teva, val malgrat estar equivocada, pero asegurar aquesta dada no es certa.

Dius també que el finançament no es un problema Espanya- Catalunya sino que es un problema camp-ciutat. Aixó m’ha provocat una gran carcajada, cosa que t’agraeixo enormement perque trobar coses divertides amb lo que esta caient es fa realment difícil. La frase es de lo més divertit que he llegit en temps, no entrare ni a valorar-ho (els lectors suposso entendran el perque).

Parles d’una bombolla informativa, potser la que recull les imatges cada 11 de setembre? aquesta bombella et refereixes?.

Que no Roman, que no. Obre els ulls, sent que vol la gent, arguments com els teus no colen, no tractis de vendrem-els que no t’els compro.


#17

Hola Carles,

Gràcies per contestar-me encara que no estiguis d’acord amb els meus plantejaments i consideris tot el que dic demagògia interessada trufada de dades falses.

Veig que estàs sota els efectes de la fabulació col·lectiva delirant que indueix la sobreexposició a la bombolla comunicativa independentista. Espero que el meu text no et provoqui un despertar massa sobtat, però m’agradaria que et servis com a primer pas per tornar a valorar el principi de realitat (en sentit psicoanalític). Abans que em comencis a desqualificar com a botifler, espanyol o qualsevol disbarat, et diré que jo visitava parents meus a la presó a principis dels 70 que estaven allà per estar lluitant per Catalunya i les seves llibertats.

En primer lloc et diré sobre la població de Catalunya que en efecte la meitat no vol la indpendencia. Lògicament, en dir “la meitat” no es vol dir el 50% amb tres decimals sinó la meitat més o menys. Això no és trivial perquè una de les idees delirants que conté la fantasia independentista és que amb el 50.1% de la població es pot proclamar la independència. Amb referèndum o sense, per fundar un nou país fa falta una unanimitat del 80% pel cap baix.

Ja que estem en el tema població, t’explicaré un conte. Als anys 70 la població de Catalunya estava dividida en dues meitats, una que se sentia espanyola i una que se sentia catalana. La situació era perillosa perquè Catalunya necessitava tota la seva força per aconseguir recuperar les llibertats arrabassades el 1939. La classe obrera majoritàriament espanyola i la intel·lectualitat barcelonina majoritàriament catalana varen firmar un pacte tàcit mentre lluitaven juntes contra la policia franquista. Els intel·lectuals varen acceptar que no tot lo espanyol era dolent i els obrers varen aprendre a estimar Catalunya. Era gent que no parlava un borrall de català però que venien a partir-se la cara per Catalunya. Aquest és el pacte que està traint l’independentisme. Aquesta traïció està partint el país en dues meitats i crec que això és moralment inacceptable i políticament suïcida. Aquesta divisió serà recordada com la separació de la cavalleria i la infanteria al setge de Muret o la divisió del regne entre els seus fills de Jaume I: un error que es paga durant segles. Per veure els efectes en la pràctica examina l’èxit de Cs, especialment en barris de Barcelona que després varen votar BeC.

Seguint aquest fil, la proporció d’independentistes a UPeC, la podem extrapolar de l’enquesta de Crític i dir tranquil·lament que són un de cada quatre votants. La immensa majoria de votants són federalistes tal com ja passava en una organització en què estàvem (o estem) el Josep Maria i jo, en la que a base de jocs de paraules s’aconseguia que semblés que quasi tothom era independentista, però com deia el Michael Ende, “això és un altre historia i serà explicada en un altre moment”.

M’alegra molt que et faci riure el fet que el dèficit fiscal català té el seu origen en la sostracció de rendes urbanes per part de les zones agràries. Això t’assegura tota una vida d’hilaritat perquè és un fet comptable incontrovertible i tenint en compte la sobre representació de les províncies agràries en els parlaments, és quelcom que va per llarg. Catalunya té l’àrea metropolitana de Barcelona i una sèrie de polígons industrials (p.e. la petroquímica de Tarragona) a on hi ha una concentració enorme de riquesa lo qual produeix una enorme recaptació d’impostos. Una part d’aquests impostos se’n van a les comarques rurals catalanes -on tothom que hi te parents sap que es cobren més subvencions que impostos es paguen- i el reste s’en van a les comarques agraries del reste d’Espanya. Les dues Castelles, Extremadura, Andalucia, Galicia, Aragó i Asturias reben diners per subvencionar el camp i la mineria. Els diners surten de Catalunya, Madrid, Valencia, Balears i la Rioja. Les tres primeres son les que més ho pateixen. La diferència entre Barcelona i les altres dues és que elles tenen les infraestructures i un deute colossal i nosaltres no tenim ni deute ni infraestructures. Aquest punt és molt important perquè si tu rius del que he dit jo, jo ric quan un habitant de segons quina comarca catalana diu “Espanya ens roba” quan en realitat és ell qui està rebent diners del que paguem els habitants de les zones urbanes catalanes. I consti que no dic que s’hagi de deixar de fer o no, només dic com és en realitat. Si algú roba algú -que ja dic no són paraules meves- es el camp a les ciutats.

Sobre la bombolla comunicativa també tinc una història que explicar. Fa molts anys jo treballava per una empresa que TV3 subcontractava. Es tractava d’una serie de ficció realista en què sortia una certa granja-bar on es venien bitllets d’una companyia d’autobusos. Durant les vàries temporades que va estar en antena mai hi va entrar cap castellanoparlant. A vegades la gent de l’equip discutia si això no feia dubtar del realisme, ja que, quina és la probabilitat que això s’esdevingui en el món real? El fet és que a mi em feia pensar molt però hi estava fonamentalment d’acord. Estàvem construint un país per tothom i per tant considerava licit projectar com a realitat una ficció que ajudava a crear aquest país. Segueixo creient que era bona idea però en algun moment s’hauria d’haver parat. Han passat 20 anys i ara el que surt per TV3 ja no és una granja-bar fictícia sinó un país inventat sencer. En aquest país imaginari tothom vol la independència menys alguns frikis tipus Marhuenda o el que tenen de sparring al Món a RAC 1 (no recordo el nom). De fet aquest país està a punt de ser independent. També surt una Espanya inventada de franquistes irredempts i jutges prevaricadors.

Això és la bombolla comunicativa, que tu no sàpigues que la meitat de la població de Catalunya no vol i s’oposa a la independència, que no siguis conscient del creixement de l’anticatalanisme que ha provocat l’independentisme, que creguis que el drenatge de rendes de la ciutat al camp és en realitat un espoli de Catalunya o que no sàpigues que 3/4 parts dels votants de ECP són federalistes. Espero que l’impacte de la veritat no et causi trasbals


#18

Hola Roman,
No soc dels que van insultant, qualificant butiflers als que no pensen como jo, ni molt menys. Us respecto malgrat que n’hi han alguns comentaris o afirmacions que hem provoquin rialles descontrolades perqué nomes veieu una opció nacional valida i es la vostre. Si o si ha de ser la vostre, totes les altres hem de sofocarles amb arguments de poca consistencia democrática.
En un recompte electoral guanya el que te més vots, un sols vot dona la majoria a uns o altres, t’agradi o no, es així. Ara bé, tu consideras que això es insuficient i aquí estarem d’acord tu i jo per ser suficient per plantejar una declaració d’independencia d’un país sense generar la fractura social que tu esmentes en els teus comentaris. L’unica forma de saber quin pes te cada opció es votant, no? Doncs parlem de quan fem un referéndum i que cada vot conti, no es tracte de treure mes diputats, es tracte de saber exactament on estem i que cada vot conti. Parles de moltes coses i donas per fet algunes dades que no se d’on les treus per tal de basar els teus arguments. Votem, Roman, votem i despres podrem parlar amb criteri ambes parts.

Parles de parents teus represaliats i aquí tenim un tema comú ( ja tenim algo en comú) jo també he tingut parents represaliats per defensar el nostre país, en el meu cas amb final dramatic.

Referent al tema finançament, una vegada es van presentar les balaçes fiscals i es va poder constatar que n’hi ha un clar perjudici cap a Catalunya. Solidaris si, Idiotas no. A partir de tenir el que realment ens pertoca es redistribuir la riquesa amb plantejaments d’esquerres, clar que si !!! i corregim aquest desequilibris que tu menciones.

Referent a la teva activitat com a subcontrata de TV3 i que a la serie que estava en antena mai va entrar cap castellanoparlant, no veig consistencia intelectual en plantejar això com un greuge i mes tenint en compte que jo soc dels que miro les teles espanyoles i tampoc he vist que cap catalanoparlant vagui a comprar tickets de bus als serials espanyols. Puc plantejar-ho si vols com un greuge, pero hem sembla molt infantil, sincerament.

Hauries de intentar posarte a la pell dels que pensen diferent a tu. Jo ho estic intentant i et dic, votem Roman, votem. Deixem-nos de estimacions o deduccions interesades per ambes parts, lo correcte es escoltar la gent, escoltar el poble Catalá i fer les oportunes reflexions amb dades concretes. Hem de ser democràtics i dir obertament, el poble de Catalunya vol votar, ningú ens ha de cohartar la máxima expresio de democracia que hem aconseguit junts, una vegada haguem votat estic convençut que tant tu com jo arrivarem a estar d’acord, mentrestant podrem discutir mil cops i mai arrivarem a cap punt de trobada perqué estem en plantejaments nacionals oposats. Ni tu hem faras cambiar d’opinió ni jo a tu per molt que intentem donar arguments als nostres desitjos nacionals. Votem i ens posarem d’acord ràpid.


#19

Carles,

Veig que no ens entenem. Potser és que vull dir masses coses. Ho resumiré tot en dos paràgrafs.

-El problema de que a la sèrie sobre una granja situada a un barri de Barcelona no entrés cap castellanoparlant en tres anys que va durar, no és que això fos un greuge (que ara que ho dius potser també ho era). El veritable problema és que aquell univers imaginari ha anat creixent i ara tenim un país imaginari i tota una meitat de Catalunya creient en aquest país imaginari i proposant una independència que només seria possible en aquest país imaginari (“aixó s’enten companys?”).

-És impossible proclamar la independència amb el 51% a favor i el 49% en contra. Se’m fa dificil explicar-t’ho perquè pot ser que creguis que el Rufian representa a algú, o que no t’adonis de l’anticatalanisme que ha generat en molts catalans l’independentisme i que per tant no visualitzis correctament la Catalunya de l’endemà del referèndum: un país assetjat des de fora i dividit per dins. Un país que fa plorar als que estimem la Catalunya real i no l’ensonyació solipsista que expliquen les Terribes i els Mikimotos i que només existeix a la ràdio, a la tele i a les webs que van d’aquest pal.


#20

Hola de nou Roman,
El problema no es d’una serie televisiva sobre una granja en la cual en els 3 anys d’emisio no entres cap castellanoparlant i que segons tu això, entre d’altres coses, hagi derivat en la creació d’un univers imaginari per a molts. El problema es que mai en els 48 anys que tinc, en cap serie televisiva a Spain entres en cap granja cap catalanoparlant, cosa notable tenint en compte que a l’estat espanyol n’hi han 4 idiomes oficials. Això obviament a creat en molts de vosaltres una normalitat, assumint una pèrdua d’identitat consentida i gratament aceptada. No Roman no. No veus que desde altres posicions s’ha evitat en tot moment aquest encaix de la nostre cultura? no veus que no s’ha anant trevallant cap un estat realment federal, respectant la diversitat cultural dels pobles que formen part d’això que diuen, las Españas? El univers imaginari es que el plantejeu vosaltres, pensant que posan quatre parauletes clau (Federalisme, fraternitat…) en les vostres disercions tornarem a obviar que això ja no ens identifica. vivim uns moments on la gent a de votar que vol ser per que altres (incloent-me jo mateix) deixem de fer especulacions estèrils de posibles universos imaginaris. Votem, a partir d’aquí tindrà sentit redactar un document comú. Fins no tenir la foto real del que vol Catalunya dificilment redactarem documents comuns.

Pintes un panorama poc realista, parles d’anticatalanisme amb frivolitat, a Catalunya el dret a decidir més les posicions clarament independentistes es majoritari, alguns ho situen en un 80% de la ciutadania,( jo hem reservo fer projeccions estadistiques ) Dret a decidir vol dir votar, ho savies no?. Si poses la televisio veuras que a Espanya partits com Podemos (Pro referéndum) estan guanyan pes polític amb solvencia. L’unic que demano es que això que diem, dret a decidir, es concreti i votem, que deixem de estar en terreny neutral i optem per posicionaments polítics concrets, amb terminis, amb pautes concretes. Mentres tant, tu pots continuar pintan un panorama irreal i catastrofic, per que algú pugui creure les teves aseveracions, jo i molts com jo, continuarem pensant que el nou futur del nostre país esta a tocar. Volem votar, a partir d’aquí podrem elaborar un document comú, si no sabem quina foto tenim de la Catalunya real ( no la que tu ens pintes) no podrem parlar amb propietat.

Continues buscan culpables, abans era la Terribes ara també el Mikimoto. Escolta Roman, amb tots els respectes del mon el camí de buscar culpables no es correcte, reitero que el debat no es entre persones es d’idees.
assenyalar amb el dit persones concretes mai ha estat un bon argument ideologic.