Les persones que promovem aquest text participem a En Comú Podem i en el procés de creació del nou subjecte polític. Mitjançant aquest escrit volem fer una contribució al debat sobre el referèndum i el procés independentista, un debat que en els propers mesos haurem d’aprofundir.
1.El nou subjecte polític és un espai plural i divers i, com a tal, hi ha diverses sensibilitats referents al fet nacional i al procés independentista. Això implica la necessitat de discutir amb calma i amb profunditat sobre aquesta qüestió per tal d’arribar a síntesis el més inclusives possible i evitar tancaments en fals que, a la llarga, ens perjudicaran més que no pas ens beneficiaran. No hem de tenir por al debat i a la discussió sobre aquest tema si es fa des de la voluntat d’arribar a acords.
2.El nou subjecte polític ha de tenir una política activa respecte el procés independentista i en el debat sobre el referèndum. En les campanyes de les Eleccions Generals, amb la proposta de cercar aliances estatals per a un referèndum acordat, En Comú Podem va tenir un paper central i va marcar l’agenda política. Tanmateix, un cop passades les eleccions, hem perdut la iniciativa política en aquest àmbit, restant a l’expectativa dels moviments tàctics i habitualment propagandístics de l’independentisme governamental liderat per Junts pel Sí. Per tal d’esdevenir una força política que aspira a ser hegemònica a Catalunya, necessàriament, hem de tenir una actitud proactiva respecte un moviment de masses tan ampli com l’independentisme.
3.En termes d’horitzó estratègic hi ha dues consignes que són fonamentals: República catalana i procés constituent català no subordinat. Les dues permeten articular les aspiracions democràtiques i socials de canvi, suposen l’exercici efectiu del dret a decidir i impliquen una ruptura nítida amb el marc institucional del règim de 1978. A la vegada són compatibles tant amb una destí final federal/confederal com amb una opció independentista, i permeten la convergència d’estratègies.
4.La tercera pota de l’aposta estratègica que ens cal construir és el referèndum. Hem de sortir de la dicotomia unilateralitat vs aliances estatals que presideix el debat sobre el mateix. Si l’independentisme ha comès l’error històric de desentendre’s de buscar suports fora de Catalunya amb l’argument de que l’Estat espanyol és irreformable, les i els comuns hem comès en certa forma l’error invers. La realitat és que les dues vies, unilateralitat i fraternitat, són complementàries. Tancar-se només a Catalunya és privar-se de suports importants. Però sense un moviment unilateral a Catalunya, no hi hauria cap força estatal que es compliqués la vida defensant el dret a decidir del poble de Catalunya.
5.En abocar-se cap a un referèndum unilateral, l’independentisme oficial s’ha esmenat el seu propi full de ruta, assumint implícitament que va ser un error no intentar fer un referèndum de veritat el 9N i convertir les eleccions del 27S en plebiscitàries. La paradoxa és que les i els comuns, que mai vam defensar les eleccions plebiscitàries, no podem incidir en aquestes contradiccions degut a la nostra pròpia manca d’iniciativa respecte sobre el referèndum, una vegada l’opció pactada ha quedat descartada a mig termini. Donar suport al referèndum unilateral i seguir treballant per a tenir una nova majoria a l’Estat favorable a un referèndum és compatible. Per a nosaltres, fer, o intentar fer, un referèndum unilateral, i ajudar en que es faci en les millors condicions possibles, és un pas més en l’exercici democràtic del dret a decidir. És probable que l’intent de fer el referèndum es quedi a mig camí degut a l’acció repressiva de l’Estat espanyol, o que si es celebra no tingui conseqüències polítiques vinculants al no estar reconegut. Però seria una prova de força democràtica, de la que no podem ser alienes ni aliens, i podria servir per posar sobre la taula una vegada més la necessitat d’un referèndum acordat i legitimat internacionalment.
