No hi ha dubte dels beneficis que la democràcia ha aportat a la nostra societat. Tanmateix, vivim en una democràcia liberal representativa en què els mecanismes de deliberació, participació i democràcia directa són escassos. A més, l’organització de la participació política continua orientada a privilegiar la cultura patriarcal i continua impedint la plena incorporació de les dones.
Considerem, doncs, que aquest model de democràcia és insuficient i té importants mancances. Entre d’altres, és un model que ha permès que els interessos de la banca s’hagin sobreposat a l’interès general de la ciutadania; fet que demostra que la gent comuna no és la protagonista de la política sinó que, al final, són determinades elits polítiques, econòmiques i financeres les que s’acaben beneficiant del sistema.
Al mateix temps, però, els darrers anys també hi ha hagut mobilitzacions massives en què la ciutadania hem recuperat l’interès per la política i hem reclamat amb força més i millor democràcia i més sobirania. A més, en un context en què les capacitats de les institucions públiques per resoldre els problemes de la gent s’han vist minvades, hem viscut una gran explosió d’experiències d’autogestió i d’innovació social a través de les quals la ciutadania ens hem autoorganitzat per fer front a unes problemàtiques socials creixents. Allà on no arribaven les institucions públiques la ciutadania hi hem donat resposta. En aquest sentit, històricament l’activisme feminista ha mostrat formes d’acció comunitària que posen el seu focus d’atenció en la vida humana, la cura de les persones i la seva sobirania: els bancs del temps, els bancs d’aliments, les xarxes de suport mutu o l’aprovisionament i elaboració de productes de primera necessitat, entre altres.
Democràcia és decidir, en condicions d’igualtat i entre totes les persones membres de la comunitat, les qüestions que ens afecten. Radicalitzar la democràcia, doncs, vol dir aprofundir i generalitzar els principis democràtics en el conjunt de la societat. Vol dir, per tant, avançar en inclusivitat: que no hi hagi exclusions, ni discriminacions que deixin fora de la presa de decisions a persones i col·lectius afectats. Vol dir avançar en igualtat: que tothom disposi dels mateixos recursos a l’hora de decidir, per assegurar la llibertat de criteri; reduint les situacions de desequilibri en formació, informació, temps i altres recursos. Vol dir també avançar en els nivells de decisió: que no hi hagi àmbits exclosos i que la decisió democràtica abasti des del nivell local fins al nivell europeu i supraestatal. I, per últim, vol dir avançar en els àmbits de decisió: que la capacitat d’intervenir s’estengui a totes les qüestions que afecten la vida col·lectiva.