Diagnosi de Justícia social i polítiques per l'equitat

justícia-social

#1

La idea de la justícia social s’orienta a la creació de les condicions necessàries perquè es desenvolupi una societat realment igualitària en termes econòmics. Per avançar cap a un país socialment just, doncs, calen mesures de reequilibri dels ingressos i de la riquesa, començant per una política de garantia de rendes.

La justícia social, per tant, fa referència a la generació de mecanismes que corregeixin les desigualtats manifestes que hi ha en societats com la nostra. En aquest sentit, la protecció social juga un paper fonamental. Les prestacions d’atur, les prestacions socials, les pensions de jubilació, les pensions per invalidesa o els ajuts al lloguer, entre d’altres, són essencials per poder avançar cap a una societat més justa i igualitària.

El sistema fiscal, d’altra banda, és una peça clau del model econòmic i social. És bàsic per a una millor redistribució de la riquesa i és garantia de les polítiques socials. Catalunya ha de poder comptar amb els recursos associats a l’augment de les necessitats de despesa per tal de pal·liar els efectes de la crisi, per fer front al necessari canvi del model productiu i per una veritable instauració de l’estat de benestar. Les polítiques d’equitat redistributiva han d’orientar l’actuació de qualsevol país que vulgui lluitar per la igualtat real entre la ciutadania.

Els ingressos tributaris procedeixen en bona mesura de les rendes del treball. La falta de justícia tributària suposa una discriminació dels sectors més humils de la societat, que globalment paguen molts més impostos que els més afavorits, i amenaça la continuïtat de la provisió pública de drets socials i serveis públics.


Com puc fer aportacions a la ponència zero?
#2

Pàg 16. Després del cinquè paràgraf de la diagnossi del títol Un nou model de benestar per una societat justa i igualitaria (abans del primer apartat Justicia social i polítiques per l’equitat) afegir un paràgraf de nou amb el següent redactat.

“La Renda Bàsica, apareix com una mesura redistributiva, atès que es pot finançar amb impostos progressius, però també com a mesura predistributiva avançada que garanteix de forma universal un mínim ingrés vital i estableix un nou marc de referència sobre el qual construir un canvi de model social amb un impacte radical en tots els àmbits, des de la justícia social fins a la sostenibilitat ecològica i la justícia ambiental. I és una mesura adaptada a les noves condicions tecnològiques del segle XXI, on el treball remunerat s’està convertint en un bé cada vegada més escàs i que posa als peus del mercat la força laboral. Des del pensament neoliberal es propugna la baixada de sous continua per mantenir la competitivitat dels treballadors. Nosaltres, per contra, defensem salaris dignes, repartiment de totes les ocupacions i una renda bàsica com a combinació d’instruments per frenar la degradació social i repartir entre tots els guanys de la tecnologia.”


#3

Una entrada incorporada a un tema existent: Debat obert sobre “Un nou model de benestar”


#4

Los momentos económicos recesivos crean sus propias víctimas que han de sumarse a las ya existentes.Cuando se habla de reducirlas los gobiernos acostumbran a decir que no son momentos para incrementar la recaudación impositiva. No en todos los casos de aplicación de Justicia Social es imprescindible aportar dinero público. Un ejemplo: Actualizando la ley de embargos de salarios y pensiones, a partir del cobro neto mensual de dos mil euros, se reduciría notablemente el nivel de pobreza en nuestro país. Sin necesidad de que las arcas públicas apenas se vieran afectadas.
En la fiscalidad y Justicia Social hay una oportunidad que espera con los brazos abiertos. Cada vez hay menos personas trabajando y más artilugios con “inteligencia artificial” que las sustituye. ¿Quién se queda con todos los beneficios?
Es la primera vez que colaboro y no sé si lo hago en el espacio adecuado. Un abrazo.


#5

Una entrada incorporada a un tema existent: Introducció de Un nou model de benestar


#6

La nostra societat, en tant que societat en el planeta, està subjecta a influències transnacionals. Però l’anomenada " nostra societat" té distintius culturals que la diferencia de totes les demés existents. En les societats convivim ciutadants, cadascú amb una personalitat i projecte vital únic i irrepetible. Així que per aproximar-nos a ser una societat justa cal crear conciència de que tots tenim drets i deures, malgrat l’existència de situacions que dificulten la vivència d’una plena autonomia personal, cal crear conciència de responsabilitat i assumir les conseqüències en el cas de no complir amb els deures ciutadants.

Crec que per ser justos, els ciutadants i ciutadanes hem de poder viure amb els nostres drets garantits i complir plenament els nostres deures en tots els ámbits vitals.

Cal que el sistema socio-econòmic sigui sensible a la manca d’oportunitats dels sectors socials que pateixen pobresa, i protegir a qui ho necessita i compleix amb els deures socials.

Quan una persona, tingui més o menys recursos, no compleix amb els deures ciutadants, la seva protecció social s’hauria de limitar a la participació en un sistema d’inserció social per delinqüents, una transformació humanitzadora de l’actual sistema penitenciari, un nou model de presons, reconvertides en centres de terapèutics de treballs l’objectiu veritable sigui sensibilitzar i rehabilitar als delinqüents i preparar-los per la inserció social sempre que sigui posible.

Cal poder poder aplicar una valoració eficaç, eficient i efectiva de cada família per distribuir els recursos i pensions entre els que ho necessiten i saber distinguir l’exitència de diversos graus de necessitats.

Gràcies per possibilitar aquesta eina de participació ciutadana!