Catalunya ha de ser un espai inclusiu també pel que fa a les diferents edats, que se centri en les persones i en les necessitats de cadascun dels seus moments vitals. No podem oblidar que les situacions de desigualtat, exclusió i privacions arriben a qualsevol edat però que determinats grups pateixen aquestes situacions de manera molt més intensa i amb més vulnerabilitats.
Fins ara, el cicle vital s’organitzava a partir de les necessitats productives del sistema capitalista. Això generava situacions de precarietat vital en molts col·lectius, com ara la gent jove, les persones migrades, les dones, i un llarg etcètera. Tanmateix, la crisi d’aquest sistema productiu ha deixat obsolet el cicle vital que l’acompanyava: en el capitalisme actual, ja no es pot esperar una vida ordenada en què les persones es formen, produeixen i es retiren. I el desordre que l’ha substituït, que no compleix amb les expectatives vitals i es basa en la pobresa i la precarietat, ha augmentat les desigualtats entre generacions, especialment pel que fa a l’accés al treball, a l’habitatge i a altres drets i oportunitats socials.